Tècniques de joieria tradicionals i artesanals

T’has preguntat mai com fem les nostres joies d’autor? A Arnald Joies combinem tècniques tradicionals i artesanals amb algunes de les més actuals per crear peces úniques. Sigui com sigui, elaborem cadascuna de les nostres joies amb dedicació i experiència. En aquest article t’expliquem com fem un anell amb algunes de les tècniques de joieria tradicionals.

Com ja hem dit més d’una vegada, a nosaltres ens encanta combinar totes les tècniques que tenim disponibles (tant artesanals com modernes) per poder crear joies que, a més d’estètiques, siguin còmodes de portar i representin alguna cosa especial per a la persona que ens l’encarrega. Per aconseguir-ho, a part de les tècniques més tradicionals, també fem servir el disseny en 3D, que ens obre un ventall de possibilitats enorme a l’hora de dissenyar peces noves, tant per a la joieria que tenim disponible al nostre web com per a la joieria personalitzada.

Avui ens centrarem en les tècniques artesanals i tradicionals que utilitzem cada dia al nostre taller de Barcelona, i, per il·lustrar-les, seguirem el procés de creació d’un anell, de principi a fi. Ens hi acompanyes?

Fosa del metall

El primer que necessitem per elaborar el nostre anell és el metall (plata, or de diversos colors o platí). Tal com t’explicàvem en aquest article, a Arnald Joies fem servir plata, or i platí que provenen d’un procés de reciclatge i afinament per crear les nostres peces. El primer pas, doncs, és fondre el metall i convertir-lo en un lingot. Això ho fem amb un bufador que funciona amb gas i oxigen i que ens ajuda a fondre el metall de manera segura en un gresol. Després, quan ja està líquid, l’aboquem en una lingotera. Veure com el metall es va fonent amb la calor del foc és un procés hipnòtic, que les nostres parelles del Taller d’Aliances tenen la possibilitat d’experimentar.

Laminat i trefilat

Quan tenim el lingot d’or o de plata a punt, el pas següent és donar-hi forma per poder començar a crear la peça. Depenent del que vulguem fer, haurem de laminar-lo (posar-lo pla) o trefilar-lo (convertir-lo en fil). Per fer l’anell que us mostrem al vídeo, primer trefilem i després laminem el lingot fins que n’aconseguim una tira plana. Així obtenim l’ample i el gruix que necessitem per al nostre anell.

Modelatge amb alicates

Una de les eines que els joiers idolatrem són les alicates. N’hi ha de moltíssimes mides i formes: planes, rodones, planes d’una punta i rodones de l’altra, de mitja canya, amples, estretes, estriades… Són infinites! A qualsevol taller de joieria hi ha, almenys, 15 o 20 alicates diferents. A banda, també hi ha totes les que tunegem per a tasques específiques.

Els diversos tipus d’alicates ens serveixen per modelar el metall de maneres diferents. En el cas de l’anell que estem posant com a exemple, farem servir unes alicates planes amb mitja canya per arrodonir la tira d’or que hem fet i ajuntar els dos extrems el millor possible. Perquè el proper pas ens surti bé a la primera, aquests extrems han d’encaixar perfectament.

Soldadura

Ara ja tenim el que serà el braç (és a dir, el cèrcol) del nostre anell, i ara ens toca soldar-lo perquè no s’obri un cop col·locat al dit. En joieria, per soldar el metall tenim diverses possibilitats: el més habitual és fer servir un soldador de foc, semblant al de fondre, però més senzill i menys potent. Altres opcions són la soldadura amb làser i la soldadura per punts.

A l’anell que us mostrem avui, per soldar-lo, fem servir soldadura d’or (del mateix color que l’anell que estem elaborant). La soldadura és un aliatge del mateix metall que volem soldar, però amb la particularitat que es fon una mica abans que el metall que soldarem. Per tant, quan apliquem calor a l’anell, aquest se soldarà just una mica abans de fondre’s. Les soldadures d’aquest tipus són tan fortes, que fins i tot resisteixen la mecanització. Un cop fet això, ja tenim l’anell soldat!

Forja

En aquest punt ha arribat el moment de donar la forma definitiva al nostre anell. D’una banda, cal posar-lo ben rodó perquè entri perfectament al dit. Per a aquest pas, fem servir una bitlla (que és un con d’acer llarg), que ens serveix per arrodonir qualsevol mida d’anell. Fem copets al metall amb un martell de niló per donar-hi la forma rodona sense deformar-lo per fora.

Després, repetirem aquest pas amb un martell metàl·lic per donar-hi més consistència.

Acabats: llimat, esmerilat, polit

Es tracta d’un dels passos més delicats i que requereixen més experiència per a la joieria feta a mà. Sigui quin sigui l’acabat que volem per al nostre anell, cal treure’n les ratlles, els cops i les marques que ens puguin haver quedat als passos anteriors. Comencem amb llimes i llimatons, amb gra de més a menys gruixut. Després, passem el paper d’esmeril (també, de més a menys gruix de gra) i, finalment, acabem amb la polidora, primer amb pastes per desbastar i, finalment, amb pastes de llustre.

Com veus, es tracta d’un procés molt laboriós que comporta força temps, però, amb tots aquests processos de llimat i esmerilat, ens assegurem que el nostre anell no tingui ni una ratlla i presenti un acabat perfecte.

Acabats: texturat

Si el que volíem era un acabat lluent com un mirall, ja no hem de fer res més després de polir l’anell, però, si volem un altre tipus d’acabat, ara ve el que és divertit! Crear textures a mà és una de les nostres febleses. Es pot fer amb infinitat d’accessoris i eines, des d’un paper de vidre diamantat fins a un martell rodó. Les possibilitats són infinites. Podem aconseguir acabats polits mat, ratllats subtils, ratllats no tan subtils, contrastos de textures… El que vulguem!

En aquest punt, ja tindríem el nostre anell acabat (de fet, una mica més avall, trobaràs un vídeo amb tot el procés), però volem comentar dues tècniques més que acostumem a emprar de manera artesanal en moltes de les nostres peces: l’encast i el gravat.

Encast

Com ja saps, no totes les peces de joieria porten gemmes encastades, però quan en porten, l’encast és imprescindible. Com ja et deus haver imaginat, l’encast és la tècnica que s’utilitza per clavar gemmes al metall de manera que quedin ben subjectes i no es moguin amb el pas del temps. Pot ser des d’un sol diamant en talla brillant per a un anell de promesa fins a una gran quantitat de pedres per fer el que s’anomena un pavès. Clavar les gemmes a les peces es pot aconseguir amb diversos tipus d’encast; els més habituals són en bisell, amb grapes, en carril i a nivell.

L’encast és una tasca de valor incalculable, perquè, a més de requerir una precisió extrema, cal tenir molta experiència. És tan difícil que algunes persones es dediquen exclusivament a l’ofici d’encastador (que també s’anomena clavador). A Arnald Joies comptem amb dos professionals que ens ajuden amb aquest procés per assegurar-nos que els encasts de les nostres joies són de la màxima qualitat.

Gravat

Un altre procés que no sempre és imprescindible és el gravat. Tot i que hi ha gravadores a làser capaces d’“imprimir” qualsevol cosa al metall (per exemple, noms o dates a l’interior de les aliances o dibuixos a la part superior dels anells segell), a Arnald Joies ens decantem sempre per el gravat a mà mitjançant burí, que és com un ganivet molt esmolat amb una precisió increïble. Com passa amb l’encast, és una tècnica que requereix molts anys de pràctica i experiència per arribar a un nivell professional. Per això nosaltres comptem amb un dels millors gravadors amb burí de la Península per fer els gravats de les nostres joies personalitzades. Com sempre diem, un gravat a mà garanteix que aquesta peça és una joia única.

En aquest article hem vist algunes de les tècniques més habituals per elaborar joies artesanals, però només en són unes quantes! La veritat és que podríem dir que, en joieria, hi ha tantes tècniques tradicionals com joiers, perquè, com en moltíssims camps, cada sastre fa el seu nus.